vendredi 12 janvier 2018

editorial

editorial

Dimenge, 7 de genièr de 2018, 03h00

L'Inquisicion espanhòla del sègle XXI


Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargar

L'Inquisicion se creèt en 1184 en Occitània per combatre los catars e justificar la colonizacion francesa d'una bona partida del país nòstre. Qualques sègles pus tard, en 1478, la reina Isabèl de Castelha creèt lo dich Tribunal del Sant Ofici de l’Inquisicion, sus suggestion de son confessor, lo prior de l'òrdre dels Domenicans Tomás de Torquemada. La tòca èra de combatre los mal nomenats "marranos", çò es los josieus e los musulmans convertits al catolicisme per obligacion estatala, mas qu'en secret contunhavan de practicar lors religions. Aquel tribunal de l’Inquisicion espanhòla menaçava e punissiá los ciutadans qu'obesissián pas a la doctrina del poder religiós e civil, e o fasiá amb de jutges nomenats dirèctament per l'estat. Los jutjaments se debanavan generalament amb de torturas fisicas e se forçava los acusats de confessar e reconéisser lors èrrors. Puèi, qualques unes podián tornar al "camin corrècte", del temps que d'autres èran dirèctament encarcerats o cremats sul lenhièr.

L'afar dels presonièrs politics catalans ramenta fòrça aquelas practicas inquisitorialas. D'un caire, lo govèrn espanhòl menaça totes los independentistas catalans, e s'es quitament dich que totes los qu'an participat a qualque manifestacion independentista pòdon èsser jutjats per rebellion. E de l'autre, vesèm de jutges nomenats pel poder politic prene de decisions ordenadas pel govèrn de l'estat.

De fach, en plen sègle XXI, avèm vist renàisser totas las practicas inquisitorialas. Dins los jutjaments se demanda als acusats s'accèptan la Constitucion espanhòla e s’accèptan l'aplicacion de l'article 155. E lor o fan reconéisser jos tota mena de pressions. De mèdias e de partits politics espanholistas promòvon constantament l'òdi devèrs Catalonha, de grops violents ultradrechistas agarrison lo pòble amb totala impunitat dins totes los Païses Catalans, e los politicians independentistas catalans son meses en preson preventivament, en tot esperar d'èsser jutjats. Tant los que son en preson coma los que son en libertat jos caucion son acusats de sedicion e rebellion e riscan una pena de fins a 30 ans de preson. Segon la lei espanhòla son tractats coma de terroristas e pòdon demorar en preson preventiva fins a 10 ans abans d'èsser jutjats, e tot aquò solament per aver defendut pacificament d'idèas politicas que contravenon a la Constitucion espanhòla, una Constitucion que lo partit qu'ara es al govèrn de l'estat refusèt al moment de son aprovacion.

Un dels quatre independentistas catalans que rèstan en preson es lo vicepresident de la Generalitat de Catalonha, Oriol Junqueras. El, après èsser reelegit a las eleccions regionalas del 21 de decembre passat, convocadas excepcionalament pel poder de l'estat, demandèt, una revision de sa preson preventiva, per poder exercir son cargue public. Dijòus passat, foguèt entendut pels jutges de la Cort suprèma espanhòla e se declarèt un òme de patz que respectava la lei. Mas los tres jutges decidiguèron a l'unanimitat de lo manténer en preson. L'acusan de defendre publicament l'independéncia e lo drech de vòte. Dins lor rasonament, los tres jutges an acusat Junqueras d’èsser responsable de la violéncia de l'estat contra los catalans en tot justificar las violéncias policièras del 1r d'octòbre passat contra lo mond que volián votar.

Aquò passa totas las òscas possiblas. D'un latz, l'estat espanhòl respond amb violéncia a la question independentista catalana, e de l'autre la justícia espanhòla atribuís aquela violéncia al vicepresident de la Generalitat de Catalonha. Es delirant, es escandalós.



abonar los amics de Jornalet